Presentació del poemari Aiguaneix, de Roser Cabacés

“La lectura dels poemes que componen Aiguaneix (Edicions Pagès) de Roser Cabacés, es perllonga com l’aigua pura del rierol en el temps interior, el temps de l’ànima que, per expressar-se, viatja en metàfores i imatges simbòliques: «ben en silenci/ sento les veus de l’invisible». Així els poemes ressonen a l’ànima com una simfonia composta en diferents moviments i visions interiors, «finestres badades/ per albirar el misteri». L’experiència mirífica de la primera lectura es perllonga en les lectures següents perquè els poemes d’Aiguaneix ho donen tot, però en preserven el misteri perquè així obra també la natura, «sempre sabent que el misteri s’amaga/ perquè el regal és saber-lo invisible”. (De l’epíleg de Teresa Costa-Gramunt).

Roser Cabacés i Alomà. Santa Coloma de Gramenet, 1959. Diplomada en Magisteri, la seva activitat professional s’ha centrat en l’educació musical a l’escola pública. Postgrau en Correcció i Qualitat Lingüística (UAB). Ha publicat al diari Núvol, al setmanari Llavor Cultural, a la revista Barcelona Metròpolis o al Diari de l’Educació. L’any 2015 l’editorial Neopàtria va publicar el seu primer poemari, Corvespre. Altres poemes estan inclosos a la revista bValls de Lletres (Institut d’Estudis Vallencs, 2016) i al blog versos.cat. L’estiu de 2017 va guanyar el tercer premi ex aequo a la VII edició del festival Poemestiu.

En la dolçor del pètal
i les ditades de núvols gris i malva,
ben en silenci
sento les veus de l’invisible.

Un foc antic que malda per volar
m’arrela arran de mar.
Desabrigada, espero noves hores
mentre les ones, fredoses, llauren l’esperit.