Presentació de ‘Tractat d’anatomia’, d’Òscar Palazón
Sobre Tractat d’anatomia (Medusa Books)
«De l’únic que estem segurs és que els homes de blanc van arribar-hi mentre dormíem, sigil·losament, ja que ningú no va adonar-se’n. Quan vam detectar-n’hi la presència —dies o setmanes més tard—, ja eren a dins. S’hi havien fet forts, i encara que n’haguéssim tingut la determinació o l’audàcia, qualsevol intent d’expulsió hauria estat abocat al fracàs. Ells, en canvi, sí que van sortir-se’n. Havien cavat galeries i túnels a la nostra voluntat per tal de minar-la i anul·lar-la, un veritable formiguer per dominar-nos com si res». Així comença Tractat d’anatomia, la novel·la finalista del 41è Premi Just M. Casero, un dietari angoixant que barreja gèneres literaris, un laberint narratiu que convida el lector a endinsar-s’hi i el desafia a trobar-ne la sortida.
Òscar Palazón. (Lleida,1969). Llicenciat en Filologia Anglogermànica. A més de diversos relats i poemes en llibres col·lectius, ha publicat les novel·les Un rostre que no és meu (Cossetània, 2008), El fotògraf (Ara Llibres, 2008), Els complements del nom (Pagès, 2018) i Alguns ocells muts (Pagès, 2018) i els poemaris Atles de la memòria (Cossetània, 2005), El coit imperfecte (March Editor, 2011), Imagino Budapest (Documenta Balear, 2014) i Diari de laboratori (Viena, 2019). Així mateix, ha fet incursions en la poesia visual i experimental, com ara Testament dada’m (Fonoll, 2019). Ha compaginat la faceta com a escriptor amb la traducció, la gestió de festivals de poesia, el periodisme cultural, la presentació de llibres, la participació en jurats de premis literaris i la impartició de tallers d’escriptura creativa a l’Escola de Lletres de Tarragona, ciutat on viu des del 1980.