Presentació de ‘Homes i dones de Canillo, als auficis’
Sobre el llibre
Al llarg dels segles, el so de les campanes ha estat el batec de les comunitats i ha marcat el ritme de la vida de la gent tant en l’àmbit de les celebracions religioses com en el de les activitats quotidianes. Així, les campanes servien per anunciar una missa o una defunció, però també avisaven de la realització d’una sessió del consell o donaven l’alerta davant d’un atac enemic o d’un incendi. Emplaçades al capdamunt dels campanars, eren un instrument importantíssim i sacralitzat, en tant que anunciaven la veu de Déu. Per tots aquests motius, cada església havia de tenir campanes i persones que en sabessin els tocs, els campaners. Aquest llibre, fruit d’una àmplia investigació, recull i documenta la història de les campanes i els campaners de la parròquia andorrana de Canillo i explica tot el que se’n sap. A més, ens mostra amb gran precisió i profusió de detalls la bellesa d’uns instruments únics, molt ricament decorats i que eren batejats amb un nom propi. Un treball imprescindible per a donar a conèixer la importància d’un patrimoni la història del qual corre el risc de desaparèixer.
Sobre l’autor
Robert Lizarte Fernández va néixer a la Mosquera, Encamp, el 1979. És campaner, apassionat d’Andorra i també de les històries d’abans, així com dels usos, els costums i les tradicions pirinenques. És divulgador del patrimoni i impulsor cultural, responsable de Patrimoni, Museus i Tradicions del Comú d’Encamp i conservador del Museu etnogràfic Casa Cristo. A més, és col·laborador en programes d’història, cultura i tradicions d’Andorra i convidat habitual en mitjans de comunicació com Andorra Televisió, Laurèdia TV, Ràdio Nacional d’Andorra i Ràdio Valira. Columnista del Diari BonDia i de la revista La nova escapada, és també membre fundador del Col·lectiu de Guinda, agrupació que es dedica al rescat i a la salvaguarda de la història andorrana i dels seus protagonistes caiguts en l’oblit. Actualment, és el president de l’associació Velles Cases Andorranes, una de les més antigues del país, que vetlla pel patrimoni des del 1984.