Presentació del poemari A través, de Glòria Coll
A través (La Breu Edicions) està format per tres parts, que podríem llegir com tres llibres per separat. En la primera part, Glòria Coll reflexiona sobre la memòria (“memòria: bastó corcat / sobre el qual no goso vinclar-me”) i el passat, amb un notable descrèdit sobre algunes de les figures familiars; també hi ha la infantesa i la vida senzilla al poble. Els poemes són molt descriptius, però com en tot el llibre, la poeta juga amb un ús eficaç del joc d’oposats i amb repeticions i al·literacions. Amb un ús intel·ligent d’aquestes figures retòriques, la lectura dels poemes resulta planera, suau. A la segona part, Coll explora noves mirades sobre l’erotisme i la relació afectiva i sexual entre home i dona; aquí la poeta es mostra molt oberta a nous models de relacions interpersonals i utilitza la ironia i lleus tocs d’humor. Finalment, la tercera part constitueix un quadern de somnis molt ben travat i molt ben articulat, amb un ampli espectre d’imatges oníriques d’una alta qualitat literària i psicoanalítica.
Glòria Coll Domingo (Riudoms, 1988) és música i poeta. En el camp de la música, ha estudiat interpretació del violoncel a l’Esmuc (Barcelona) i als conservatoris d’Utrecht i Amsterdam, on s’ha especialitzat en la interpretació del violoncel barroc amb criteris històrics. Ha treballat en diferents agrupacions de cambra, tant aquí com a l’estranger, centrades tant en la interpretació amb perspectiva històrica com en l’experimentació amb altres disciplines artístiques. Pel que fa a la literatura, en l’àmbit acadèmic ha realitzat cursos de Filologia Catalana a la URV i d’Estudis Literaris a la UB. L’any 2013 es va publicar el seu primer llibre, Oda als objectes (Galerada, 2013), guardonat amb el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits. El 2015 va rebre el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de la UAB per Territori inhabitable (Edicions de la UAB, 2015), i el 2017 va publicar Retorn (Godall, 2017). Ha participat en els principals festivals de poesia catalans i els seus poemes han estat publicats en revistes i antologies diverses.
GUARIR EL PA
Guarir el pa. Entaular el vi.
René Char
Apropiar-me d’aquesta claredat,
d’aquest dolor:
que ningú no rebregui papers de colors
sobre el xiulet agut de la memòria:
si no vam saber guarir el pa, si el vam pastar
amb la farina blanca de la mort:
mirar-me les mans d’avui
i no falsejar-ne les relles.