Euforia, una novela sobre el darrer any de vida de Sylvia Plath
L'11 de febrer de 1963, Sílvia Plath va decidir posar fi a la seva vida. Feia pocs dies que el seu marit, Ted Hughes, l'havia deixat per una altra poeta, Assia Wevill. Aquella nit, Plath va acompanyar els seus fills al llit, va posar el cap al forn i es va suïcidar. Una mort aparentment neta i indolora, en una nit d'hivern fred i blau, com tantes vegades va escriure als versos.
Gairebé 60 anys després, l'escriptora sueca Elin Cullhed s'imagina com devia ser l'últim any de vida de la poeta, una dona brillant que es debat permanentment entre ser mare i escriptora, que pateix per la pressió de la traïció i el deure i que sucumbeix a la depressió quan el seu marit l'abandona, no sense experimentar abans un període 'd'eufòria creativa' prolífic, que ens deixarà els seus millors textos.
Mad girl’s Love song I shut my eyes and all the world drops dead; I lift my lids and all is born again. (I think I made you up inside my head.)
The stars go waltzing out in blue and red, And arbitrary blackness gallops in: I shut my eyes and all the world drops dead
I dreamed that you bewitched me into bed And sung me moon-struck, kissed me quite insane. (I think I made you up inside my head.)
God topples from the sky, hell’s fires fade: Exit seraphim and Satan’s men: I shut my eyes and all the world drops dead.
I fancied you’d return the way you said, But I grow old and I forget your name. (I think I made you up inside my head.)
I should have loved a thunderbird instead; At least when spring comes they roar back again. I shut my eyes and all the world drops dead. (I think I made you up inside my head.)
Cançó d’amor de les noies dements Tanco els ulls i el món és mort; Obro les parpelles i tot torna a néixer. (Em sembla que t’he inventat dins el meu cap.)
Els estels valsen en blau i vermell, I galopa la foscor absoluta: Tanco els ulls i el món és mort.
He somiat que m’embruixaves al llit Que em cantaves llunàtic, que em besaves com un boig. (Em sembla que t’he inventat dins el meu cap.)
Déu davalla del cel, els focs de l’infern s’esvaeixen: Surten els serafins i els homes de Satanàs: Tanco els ulls i el món és mort.
Em pensava que, com deies, tornaries Però em faig vella i he oblidat el teu nom. (Em sembla que t’he inventat dins del meu cap.)
Hauria d’haver estimat un rossinyol; Almenys amb la primavera tornen a refilar. Tanco els ulls i el món és mort. (Crec que t’he inventat dins el meu cap.)
Portada de Euforia Editorial Navona Novel.la en castellà
A mesura que el matrimoni de Plath amb Ted Hughes s’ensorra el seu primer estiu junts a Devon, Sylvia recorre cada cop més a l’escriptura per expressar el seu dolor i pèrdua, però també la seva resiliència i poder. Ha decidit morir, però l’art que crea en les darreres setmanes farà cremar el seu nom i el món.
