Sebastià Alzamora tenia un gos. I un dia va aparèixer mort enverinat. Del dolor, la pena, la ràbia i la impotència que va sentir en va sortir la llavor de la seva darrera novel·la, Ràbia, una reflexió sobre el comportament humà i el paisatge de la seva terra natal, Mallorca. Dissabte 2 d’abril va presentar-la a La Trenca en conversa amb l’escriptor Albert Villaró.
La novel.la se situa a Bellavista (una recreació fictícia de la zona de S’Arenal), un lloc “que s’ha venut al turisme escombraria”, va dir Alzasmora, on deambulen turistes borratxos de totes les nacionalitats i alguns personatges locals, entre els que es troba el narrador de la novel·la, un escriptor en hores baixes que ha tirat la tovallola pel que fa a l’escriptura i la vida de qual s’organitza al voltant de la seva gossa, Taylor. Fins que la perd.
Alzamora i el narrador de Ràbia, però, són capaços de trobar bellesa en un lloc que sembla infernal. Un pastor que passeja les seves ovelles en un dels pocs racons que encara queda per explotar i tota una sèrie de personatges que s’apleguen al voltant d’un bar, i que es mobilitzaran per reconfortar el narrador quan el colpeja la tragèdia.
“Em sembla tan hal·lucinant que algú pugui matar gratuïtament el gos d’altri, va explicar Alzamora, “és la maldat gratuïta, una cosa que no m’entra al cap i vaig haver d’escriure-ho”.